Biodiversitat del Marquesat: Barranc de la Falaguera, els arboços i Charaxes jasius

Fílum: Arthropoda/Classe: Insecta

Ordre: Lepidoptera/ Família: Nymphalidae

Charaxes jasius, Linnaeus 1767

Papallona de l'arboç, Mariposa del madroño

Diumenge passat vam veure al barranc de la Falaguera una de les papallones diürnes més grans i boniques que es poden contemplar per aquestes terres, la papallona de l'arboç Charaxes jasius (d'una envergadura d'entre 6,5 i 9,0 cm). A més a més, sembla que seria la primera citació d'aquesta espècie al Marquesat.

Charaxes jasius

De vol molt veloç, ens va passar per damunt tan de pressa que no la vam veure amb la suficient claredat per a poder confirmar que es tractava d'un exemplar d'aquesta espècie. Afortunadament, un moment més tard, va tornar a sobrevolar-nos per a posar-se sobre uns esbarzers Rubus ulmifolius a libar les seues móres ja molt madures, així que per fi vam poder confirmar la citació amb tota seguretat.

Qualsevol que haja passejat per la Falaguera, s'haurà adonat de la gran riquesa botànica que atresora. Entre l'àmplia diversitat d'espècies que ho habiten trobem a l'arboç, Arbutus unedo, amb les seues fulles serrades en els marges i els seus fruits esfèrics. Aquests tarden un any a madurar, adquirint un color roig, mentre coexisteixen amb la floració de l'any següent. El seu nom científic, unedo, procedeix del llatí i vol dir "menjar-ne només un", probablement per la fama que tenen els seus fruits d'emborratxar, ja que contenen una certa proporció d'etanol donat que tarden a fructificar, per la qual cosa els sucres fermenten i passen a alcohol.

La presència d'arboços és molt important per a aquestes papallones, ja que, almenys en la nostra regió, és el principal hoste de les erugues, que s'alimenten de les seues fulles. Així, la femella va dipositant un sol ou damunt de cada fulla en la qual realitza la posta, generalment en les terminals i prop dels brots nous, perquè les erugues, que faran eclosió al cap de 15 dies, tinguen l'aliment a la seua disposició. Aquestes teixiran un jaç de seda sobre l'anvers de la fulla en el qual es refugiaran durant el dia, ja que solen eixir a alimentar-se a la nit.

Fuente de la imagen: ©Acremar

Les erugues són tan espectaculars com l'adult. De color verd intens, en el cap tenen una espècie de banyes, amb les puntes marró-rogenques, que els donen aspecte de xicotets dracs. Aquestes formen part d'una càpsula cefàlica, i podrien tindre una funció dissuasiva per a predadors com les aus. No obstant això, les erugues recentment descloses poden patir altíssimes taxes de depredació per formigues (Formica fusca). La papallona de l'arboç té dues generacions a l'any, una d'abril a juny, i altra entre agost i octubre. La segona generació és més abundant que la primera i les seues erugues hibernen, és a dir, alenteixen el metabolisme per a passar l'hivern.

La Falaguera, los madroños y Charaxes jasius

Charaxes jasius

El pasado domingo, vimos en el barranco de la Falaguera una de las mariposas diurnas más grandes y bonitas que se pueden contemplar por estas tierras, la mariposa del madroño, Charaxes jasius (de una envergadura de 6,5 a 9,0 cm). Además, parece ser que sería la primera cita de esta especie en el Marquesat.

De vuelo muy veloz, pasó sobre nosotros tan deprisa que no la vimos con la suficiente claridad como para poder confirmar que se trataba de un ejemplar de esta especie. Afortunadamente, un rato después, volvió a sobrevolarnos para posarse sobre unas zarzas Rubus ulmifolius a libar sus moras ya muy maduras, por lo que finalmente pudimos confirmar la cita con toda seguridad.

Cualquiera que haya paseado por la Falaguera, se habrá dado cuenta de la gran riqueza botánica que atesora. Entre la amplia diversidad de especies que lo habitan encontramos al madroño, Arbutus unedo, con sus hojas aserradas en los márgenes y sus frutos esféricos. Éstos tardan un año en madurar, adquiriendo un color rojo mientras coexisten con la floración del año siguiente. Su nombre científico, unedo, procede del latín y significa "comer sólo uno", probablemente por la fama que tiene su fruto de emborrachar, ya que contiene una cierta proporción de etanol debido a que tarda en fructificar, por lo que los azúcares fermentan pasando a alcohol.

La presencia de madroños es muy importante para estas mariposas, ya que, al menos en nuestra región, es el principal hospedador de las orugas, que se alimentan de sus hojas. Así, la hembra va depositando un solo huevo sobre cada hoja en la que realiza la puesta, generalmente en las terminales y cerca de los brotes nuevos, para que las orugas, que eclosionarán a los 15 días, tengan el alimento a su disposición. Éstas tejerán un lecho de seda sobre el anverso de la hoja en el que se refugiaran durante el día, ya que suelen salir a alimentarse por la noche.

Charaxes jasius

Las orugas son tan espectaculares como el adulto. De color verde intenso, en la cabeza tienen una especie de cuernos, con las puntas pardo-rojizas, que les dan aspecto de pequeños dragones. Éstos forman parte de una cápsula cefálica, y podrían tener una función disuasoria para depredadores como las aves. No obstante, las orugas recién eclosionadas pueden sufrir altísimas tasas de depredación por hormigas (Formica fusca). La mariposa del madroño tiene dos generaciones al año, una de abril a junio, y otra entre agosto y octubre. La segunda generación es más abundante que la primera y sus orugas hibernan, es decir, ralentizan el metabolismo para pasar el invierno.