Biodiversitat del Marquesat: Odonats, bells aliats

Malgrat la seua aparença fràgil i etèria, els odonats, més coneguts com a parotets o libèl·lules (Subordre Anisoptera) i cavallets del diable (Subordre Zygoptera), entre altres noms, són uns depredadors implacables i uns magnífics aliats en el control de mosques i mosquits. Els anisòpters mostren els ulls junts i dos parells d'ales desiguals que en repòs es disposen perpendiculars al cos; mentre que en els zigòpters els ulls estan separats i les seues ales paral·leles al cos quan estan en repòs (1,2).

Còpula de zigòpters / Cópula de zigópteros

Estan lligats a ecosistemes aquàtics, a on solen realitzar la posta; i són hemimetàbols, és a dir, mostren metamorfosi incompleta, de manera que el seu desenvolupament passa només per tres fases: ou, nimfa (aquàtica) i adult o imago (volador).

Durant la fase de nimfa van canviant gradualment passant per diverses mudes fins a transformar-se en adult, sense passar per l'etapa d'inactivitat i dejuni de la pupa (1,2,3). Amb excepció de les poblacions de femelles de Ischnura hastata de les illes Açores, en les quals s'ha trobat partenogènesi (reproducció mitjançant ous sense fecundar), la seua reproducció és sexual. Les femelles solen ser menys freqüents als llocs de reproducció, i acudeixen a ells per a dur a terme l'aparellament i la posta (2,4).

Posició obelisc / Posición obelisco

De sang freda, tant a l'alba com en els dies freds necessiten prendre el sol posats sobre branques o pedres fins a aconseguir la temperatura corporal que els permeta volar. Per contra, quan fa molta calor la seua temperatura corporal pot elevar-se massa, especialment durant el vol, per la qual cosa necessiten refugiar-se a l'ombra o adopten una postura peculiar anomenada «posició obelisc», amb les ales tirades cap avall i l'abdomen cap amunt, reduint així la superfície corporal que exposen al sol (5).

Excel·lents aliats, controlen les poblacions de diverses espècies d'insectes que cacen al vol capturant-los amb les seues potes. Entre les preses més consumides es troben mosques i mosquits. Així, en els arrossars de las Vegas del Guadiana, s'han observat concentracions de milers de Sympetrum fonscolombii caçant sobre els eixams de mosquits. A més a més, diversos estudis han revelat la seua efectivitat com a controladors biològics de larves de mosquit durant la seua etapa aquàtica de nimfa (6,7,8). A això cal afegir el seu paper com a bioindicadors de l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, ja que la major part de les famílies d'odonats es consideren bones o molt bones bioindicadors, excepte famílies com Coenagrionidae i Platycnemididae, d'un caràcter indicador intermedi.

Per exemple, s'ha observat que les nimfes d'algunes espècies són més sensibles a la contaminació, i que diversos tipus de pertorbacions antròpiques poden propiciar diferents comunitats d'odonats (2,5,9).

L'existència en l'actualitat de càmeres, guies i altres mitjans digitals que faciliten la identificació d'aquestes espècies sense necessitat de capturar-les ni molestar-les, està propiciant un increment d'afeccionats a la seua observació que a poc a poc va consolidant-se com una forma més d'oci i turisme de naturalesa, amb la senyalització de senders i hàbitats. I a més a més, un augment de la participació en projectes de ciència ciutadana, com el de Biodiversidad Virtual, permetent millorar i aprofundir en el coneixement d'aquests magnífics acròbates alats (2,10).

Odonatos, hermosos aliados

A pesar de su apariencia frágil y etérea, los odonatos, más conocidos como libélulas (Suborden Anisoptera) y caballitos del diablo (Suborden Zygoptera), son unos depredadores implacables y unos magníficos aliados en el control de moscas y mosquitos. Los ansiópteros muestran los ojos juntos y dos pares de alas desiguales que en reposo se disponen perpendiculares al cuerpo; mientras que en los zigópteros los ojos están separados y sus alas paralelas al cuerpo cuando están en reposo (1,2).

Están ligados a ecosistemas acuáticos, donde suelen realizar la puesta; y son hemimetábolos, es decir, presentan metamorfosis incompleta, de manera que su desarrollo pasa solo por tres fases: huevo, ninfa (acuática) y adulto o imago (volador). Durante la fase de ninfa van cambiando gradualmente pasando por varias mudas hasta transformarse en adulto, sin pasar por la etapa de inactividad y ayuno de la pupa (1,2,3).

Excepto las poblaciones de hembras de Ischnura hastata de las islas Azores, en las que se ha encontrado partenogénesis (reproducción mediante huevos sin fecundar), su reproducción es sexual. Las hembras suelen ser menos frecuentes en los lugares de reproducción, y acuden a ellos para llevar a cabo el apareamiento y la puesta (2,4).

Posició obelisc / Posición obelisco

De sangre fría, tanto al amanecer como en los días frescos necesitan tomar el sol posados sobre ramas o piedras hasta alcanzar la temperatura corporal que les permita volar. Por el contrario, cuando hace mucho calor su temperatura corporal se puede elevar demasiado, especialmente durante el vuelo, por lo que necesitan refugiarse a la sombra o adoptan una postura peculiar denominada “posición obelisco”, con las alas echadas hacia abajo y el abdomen hacia arriba, reduciendo así la superficie corporal que exponen al sol (5).

Excelentes aliados, controlan las poblaciones de diversas especies de insectos que cazan al vuelo capturándolos con sus patas. Entre las presas más consumidas se encuentran moscas y mosquitos. Así, en los arrozales de las Vegas del Guadiana, se han observado concentraciones de miles de Sympetrum fonscolombii cazando sobre los enjambres de mosquitos. Además, diversos estudios han revelado su efectividad como controladores biológicos de larvas de mosquito durante su etapa acuática como ninfa (6,7,8). A esto hay que añadir su papel como bioindicadores del estado ecológico de los ecosistemas acuáticos, ya que la mayor parte de las familias de odonatos se consideran buenas o muy buenas bioindicadoras, excepto familias como Coenagrionidae y Platycnemididae, de un carácter indicador intermedio.

Nimfa de anisòpter / Ninfa de anisóptero

Por ejemplo, se ha observado que las ninfas de algunas especies son más sensibles a la contaminación, y que diversos tipos de perturbaciones antrópicas pueden propiciar distintas comunidades de odonatos (2,5,9).

La existencia en la actualidad de cámaras, guías y otros medios digitales que facilitan la identificación de estas especies sin necesidad de capturarlas ni molestarlas, está propiciando un incremento de aficionados a su observación, que poco a poco va consolidándose como una forma más de ocio y turismo de naturaleza, con la señalización de senderos y hábitats. Y además, un aumento de la participación en proyectos de ciencia ciudadana, como el de Biodiversidad Virtual, permitiendo mejorar y profundizar en el conocimiento de éstos magníficos acróbatas alados (2,10).